els peus a la sorra i el blau al mar, i al cel,
i el cor al mig,
i la veu al coll,
i la força, el vent.



i la veu al cap,
i el cor al fons,
i ni cap ni peus ni cor ni veu, només sang i crit ofegat pel mar i el cel i el soroll del vent,
que només avança i no s'atura, el temps.

De sentir el pes del pas
del temps i d’una història
heretada i per sempre
impregnada a la carn,
sense opció de rebuig
ni retorn, has crescut
encorbada, veient
no més que els teus dos peus.

Avances sempre a palpes,
topant a tort i a dret,
com una bèstia cega,
creient-te sola i òrfena
de ramat.
Mira, moltes
com tu han viscut ja.
Mira, moltes resten
al teu costat, lluitant.

Mirades còmplices.
Alceu-vos partint càrrega,
colze a colze, els ulls ben alts.

Recobrareu la verticalitat,
vèrtebra
per
vèrtebra.

Pel forat que hi ha entre el llit i la paret
s’escola el mitjó de ratlles separat
fervorosament del peu per unes mans
àvides de possessió.

Freds, els peus freguen els llençols arrugats
pel vaivé incessant de dos cossos propers
en el pla esdevenir quotidià dels dies,
però estranys l’un al plaer de l’altre, sense
escolta, sense so.

Ell gemega; els ulls oberts. Pruent, s’inclina
ignorant la calor sufocant que inunda
l’habitació i el cos tens que al seu albir
aixafa, masega, domina, penetra,
i ni mira, ni veu.

L’ímpetu de l’envestida en loop es torna
ritme sense compàs, cadència ordenada
de vibració en freqüències dispars.

El cap
s’absenta mirant el mitjó que s’abisma
amb l’enèsim embat.

Quan això acabi, el posarà a rentar.

Jo, neguit cavat i anhel de realitat fregant la pell,
solc
caure,

quan te m’arrapes, ferotge,
i m’enfonses sota l’impertorbable pes
que em detura i prorroga
l’ara.


Els sentits es perden
en un devenir huracanat dels segons desordenadament discorreguts,
que semblen hores
i fugen,
inexorables.


Jo,
solc,
i el cap, arada,
qui seré quan arribi el delejat silenci?

arrambeu la paraula nua contra el mur
i en rebregueu les entranyes.

emmordassar
esquinçar
ofegar
robar
la
vida
digna
de qui no
viu trepitjant.

La rentadora / loop

MCCCXII

Vèrtebra per vèrtebra

poema 1

Cavada